Sobre nosaltres (amics del te)
(Anteriorment a ser amics del te a Tetere…) Sent Guangxu penúltim emperador de la dinastia Qing, i governant a l’ombra de la seva tia l’emperadriu regent Cixi (anomenada també “governant darrere de la cortina” ja que era des d’allà on deia a l’emperador el que calia fer), els besavis de Jing Jing regentaven un negoci de medicina tradicional a Beijing. S’encarregaven de preparar els medicaments i vendre’ls.
La dinastia Qing, d’origen Manchú, va governar a la Xina des del S.XVII fins a l’últim emperador, Puyi, el 1912. Durant més de 500 anys, la residència de l’emperador, el Fill del Cel, va ser el Palau Imperial de Beijing. Conegut també com la Ciutat Prohibida perquè ningú sense autorització podia entrar a aquell recinte de 720.000 m2 i més de 9.000 habitacions. Només els cortesans podien tenir audiència amb l’emperador.
Orígen de la família…

Bao GuiJun, àvia de Jing Jing, era la més jove dels quatre fills dels empresaris del negoci de medicina tradicional. Recorda encara que els seus pares, sí que tenien accés al Palau Imperial. Cada any, amb un passe especial, anaven a la Ciutat Prohibida per cobrar el salari que els atorgava l’emperador. Rebien unes monedes de superfície corbada que recordaven la forma dels barrets dels erudits xinesos. Entrar al recinte de l’Emperador era signe de distinció. Com ho va ser rebre el dret a fer servir el símbol del drac groc sobre fons blau. El color groc significava proximitat amb el Fill del Cel. És possible que el drac us sigui familiar ja que és el que Tetere fa servir com a símbol de la seva empresa.
Però molt abans que els besavis de Jing Jing regentessin el seu negoci de medicina tradicional, la gent a la Xina bevia te (…amics del te). Durant molts segles, el te es va considerar una beguda medicinal, utilitzada, entre altres coses, per combatre l’enverinament. Una llegenda a la Xina explica que l’origen del te data del 2.700 aC, quan l’emperador Shen-Nung, que va identificar centenars de plantes medicinals i verinoses provant-les, la va descobrir per casualitat. Una tarda, després d’un dels seus experiments, Shen-Nung va caure enverinat i hauria mort si no hagués estat perquè just en aquell moment un full de te va entrar al bol. Quan va beure l’aigua de color daurat es va recuperar i va descobrir l’agradable gust del te i les propietats terapèutiques.
El te es popularitza
No obstant, va ser a partir de la dinastia Tang quan el costum del te es va popularitzar a la Xina. Al s.VIII el monjo budista Lu Yu, va escriure El Libro Sagrado del Té, on explicava com la infusió formava part transcendental de l’harmonia de l’univers.
El cert és que al zen, com al te, i com a la vida, no importa tant el destí sinó el “camí”.
El Cha Dao, el camí del te, participa de la idea de l’Harmonia, la Tranquil·litat, la Veracitat i el Respecte. La bellesa de la preparació del te ens permet participar d’aquesta filosofia. Per això són tan importants els objectes. Cada tipus de te requereix uns objectes determinats, elegits per la seva mida, forma, bellesa. El Cha Dao és un art, l’art del te, encara que hi ha unes passes determinades per servir el te i per triar els objectes, cada persona fa el seu propi ritual. A la Xina aquests passos per preparar i servir el te, s’aprenien al si de la família, ara les coses han canviat i hi ha escoles que ho ensenyen; això sí, cal ser acceptat prèviament pel mestre.
Familiaritzant-se amb el te
Avui dia, si viatgem a la Xina per feina o per plaer, segur que més d’una vegada ens oferiran una tassa de te. Ambròs m’explicava que quan viatjava per la Xina a principis dels 2000, aquest era un dels costums que més li agradaven. Arribar-hi, sentir el fred humit que fa en aquelles terres i que algú et posi a les mans un got calent, encara que sigui de plàstic i estigui deformat a causa de la temperatura, és un dels gestos més càlids que pots experimentar.
Des dels ulls d’un occidental, també sorprèn la varietat i el gust dels diferents tipus de te. Segons el grau d’oxidació, el procés, la planta…, podem establir les següents varietats de te: te verd, te blanc, te groc, te oolong, te de jazmín – aromatitzats tradicionals, te puerh i te negre, anomenat te vermell a la Xina (Hong cha).
El tipus de te que bevem combina amb una tetera determinada, més gran o més petita, pot ser de fang vermell que conserva molt bé la calor o bé de vidre per poder apreciar el canvi de color i les fulles.
Un altre dels ingredients fonamentals és l’aigua, a l’antiga Xina es considerava que l’aigua de muntanya era la de millor qualitat, seguit de l’aigua de riu, de llac… sent la de pitjor qualitat l’aigua de pou. Avui dia, es considera que la millor aigua és la de “deu”, encara que si no queda més remei, es pot utilitzar aigua mineral.
Jing Jing ens podria explicar moltes més coses en aquest sentit, ja que ella és sommelier de te. I segur que nosaltres no ens cansaríem fàcilment d’escoltar-la perquè juntament amb el te, bevem i assaborim una altra cultura i una altra forma de vida que ens té molt per aportar.
La trobada
Quan Ambròs va conèixer a Jing Jing a l’aeroport de Shanghai el 2003 ja tenia desperta la curiositat per la Xina i pel te. Ell havia viatjat sovint a aquell país i l’empresa on treballava tenia nombrosos contactes a orient. Va ser, de fet, una traductora de xinès-espanyol i espanyol-xinès que treballava per a ells qui li va presentar la Jing Jing, una estudiant que viatjava llavors a Europa per fer un postgrau.
Com a amics del te, uns anys després va sorgir la idea de crear Tetere , una empresa que va néixer amb la idea de difondre i fer-nos partícips de la riquesa que comporta la cultura del te a la Xina. Gràcies a la seva aposta i a la feina, podem degustar i gaudir d’una autèntica tassa de te, com sabem, plaer d’emperadors a l’abast de la mà. (Escrit realitzada per Helena Cuesta)
La història d’Ambròs:
Encara recordo perfectament la primera vegada que vaig trepitjar el país del centre, el 28 de febrer de l’any 2000. Any en què arribava la fi del món, però per mi aquest any em va obrir les portes del meu futur.
Recordo l’arribada, en el primer viatge, a l’aeroport de PUDONG com si fos avui. Ens estaven esperant per acompanyar-nos a la destinació final del nostre viatge. L’aeroport de Xangai, acabat d’inaugurar, impressionant, tant per les dimensions com per l’arquitectura.
Records de la Xina…
La primera ciutat que vaig veure a la Xina va ser Xangai, ciutat immensa i espectacular. Des de l’aeroport a l’hotel recordo que el trajecte era llarguíssim. Aleshores jo viatjava per feina, per a l’empresa que em va contractar, una multinacional catalana. La meva funció era ajudar en el disseny i desenvolupament de producte a l’empresa Xina del grup. El meu lloc era de coordinador de projectes a nivell de desenvolupament. El producte desenvolupat era principalment per al mercat Xinès. A causa de la necessitat del mercat, primer ens quedàvem uns dies a Xangai per visitar les oficines de vendes i mkt i uns dies després preníem el camí cap a la fàbrica i departaments tècnics. Ubicats a unes 4-6 hores amb cotxe des de la gran ciutat. Actualment amb els avenços de les carreteres i vehicles amb un parell d’hores n’hi ha prou.
Recordo que l’any 2000 a Xangai només hi havia taxis, si tot eren taxis, i els cotxes particulars eren escassos. Ara sembla impossible, però era així. Els taxis tots de la marca Wolkswagen, model obsolet del qual havien portat els estris, les matrius i els motlles d’Alemanya cap a la Xina per a la seva fabricació i així rendibilitzar encara més la inversió. Pocs anys més tard van limitar l’entrada de maquinària de segona mà (importació).
Va ser en aquest primer viatge quan vaig començar a introduir-me a la cultura del te…
La història de JingJing:
Després d’estudiar dos anys a la universitat, estava preparada per marxar a Toronto per acabar el meu darrer curs, amb un projecte de col·laboració entre la Universitat de Xangai i la Seneca College Toronto.
Una nit, mirant la televisió a casa, donava voltes a la idea de marxar aviat cap al Canadà, encara que també m’agradava la idea d’anar a un altre lloc. Al cap d’uns dies, després d’investigar una mica, vaig pensar que m’agradaria anar a Espanya. Així va ser i vaig contactar amb una agència que organitzava tots els preparatius per a les persones que volien viatjar a estudiar a Espanya. Tenia dues opcions, la UAB de Barcelona o la Carles III de Madrid, però finalment vaig decidir anar a Barcelona. Va ser una decisió fàcil perquè encara que no coneixia res d’Espanya, tenia la sensació que havia d’anar a Barcelona.
Al meu grup a part dels nois hi havia tres noies que no ens coneixíem i la professora. El nostre lloc de trobada era l’aeroport de Xangai. Mentre estàvem fent cua per registrar els bitllets d’avió, la professora es va trobar un conegut seu, que va resultar ser el mateix noi que al cap de poc després seria el meu marit. Es coneixien amb la professora perquè aquesta, a més de portar grups d’estudiants a Espanya, feia de traductora a l’empresa on treballava l’Ambròs…
Ja a Barcelona…
El programa d’estudis consistia en un any d’immersió del castellà a la UAB centre d’idiomes (al costat de l’Hospital St. Pau). De l’any d’aprenentatge de l’espanyol, els primers tres mesos es feien a la UAB Barcelona, el quart mes a Granada, el cinquè mes a Salamanca, el sisè mes a Sevilla i els restants mesos una altra vegada a la UAB de Barcelona. L’endemà de la nostra arribada ja vam començar a estudiar tot el dia.
Després del primer mes dadaptació, la professora va començar a organitzar activitats dintercanvi i Ambròs es va apuntar al grup. Després de diverses vegades de sortir amb el grup, l’Ambròs em va dir un dia «vull aprendre més xinès, em pots ensenyar?», i així vàrem començar a sortir sols amb la intenció d’intercanviar. Jo portava un llibre xinès que no vam obrir ni una sola vegada ja que xerràvem sense parar ja ja… Aleshores vam començar a sortir com a parella en «secret».
Tres mesos van passar volant i va arribar el dia que vaig haver de marxar a Granada. Recordo que Ambròs em va portar amb cotxe a l’estació de tren. Amb cara trista, per acomiadar-me amb una mica de broma, li vaig dir «durant aquests tres mesos que no seré al teu costat, t’hauràs de cuidar molt i menjar més taronges, així podràs tenir més vitamina C».
Durant els tres mesos que vaig estar fora, li enviava una postal des de tots els llocs que visitava… Toledo, Màlaga, Àvila, Còrdova… De fet puc dir que conec més llocs d’Espanya que alguns espanyols. Ambròs em trucava cada dos dies.
Després de finalitzar el curs, l’any següent vaig triar la UAB una altra vegada per fer el màster de Gestió d’Esdeveniments i poder tornar a Xangai.
La idea de negoci
Tot i això, la nostra relació anava avançant ràpidament; comencem a llogar un pis junts; sortim a visitar diferents indrets de Catalunya; parlàvem dels nostres somnis… Puc dir-vos que la nostra empresa va començar així per un somni en comú (amics del te). El 2005 vam obrir la nostra empresa amb el punt de venda Tetere, botiga especialitzada en te Xinès i te Japonès, amb importació pròpia. El 2008 ens vam casar. Sempre us dic a alguns que heu estat testimonis de la nostra relació, cosa que em sembla molt entranyable. I el que va passar després ho podeu veure al programa Karakia… ja no explico més…
Vull confessar-vos que viure amb una parella estrangera és molt bonic però no és gens fàcil. En el meu cas no tinc ningú de la meva família aquí i sóc filla única i la néta gran. Durant tots aquests anys no he dit mai als meus pares les dificultats per les quals he passat perquè no es preocupessin. He fet moltíssims amics, però també he trobat molta gent que no tenien respecte pels estrangers. Suposo que alguns podeu tenir la mateixa sensació que jo. Però en fi, diuen que les dificultats ajuden a créixer…
Alguna cosa sobre el nostre currículum
Des de petita he estat una nena amb les idees diferents i amb ganes de viure aventures. Per ser una xinesa, estic super orgullosa! Per aquestes raons, un cop a Barcelona, a banda de decidir anar a viure fora de la Xina, vaig decidir crear l’empresa de te amb la meva parella. Un camí de roses amb una mica d’espines, … però sempre amb un objectiu molt clar.
La concentració, quan preparo un te per als meus clients és el mínim que em demano a mi mateixa. Ja que cada te és una experiència, vull que els meus clients gaudeixin el màxim a la teteria … Evidentment jo també gaudeixo, i molt, de cada preparació.
Els meus pares em van posar el nom de “JingJing Yuan”. “JingJing” significa el creixement de les plantes durant l’estiu i “Yuan”, el cognom, significa “jardí de l’emperador”. És coincidència el significat del meu nom amb el que m’estic guanyant ara la vida?!
Una mica de la cronologia de JingJing Yuan:
1999 a 2002- Estudi Comerç internacional a la Universitat de Xangai, conjuntament amb el projecte de continuar la carrera a Toronto (Canadà). Però el 2003, tres mesos abans de marxar, la meva vida fa un gir de 180 graus, abandonant la idea de Toronto per prendre la decisió de venir a Barcelona a fer un postgrau a la UAB i també per aprendre l’idioma del país.
2004 a 2005- Curs el postgrau de Gestió d’Esdeveniments a la UAB
2005- “M’agrada ensenyar i explicar la cultura de la meva terra i per això m’interessa que la gent de Catalunya i Espanya puguin conèixer més aspectes de la cultura Xina i sobretot del te” amb aquesta idea i juntament amb Ambròs Genís començo el negoci del te. D’aquesta manera neix l’empresa tetere.
2006- Muntem la botiga online “shop.tetere.com”
2010- Ampliem l’empresa amb l’obertura de la tercera finestra al públic, local per a la degustació del te. Espai perquè tots els amants del te puguin gaudir d’aquesta mil·lenària beguda segons els costums orientals. Soy Sumiller de Té “Certificació de la universidat de Zhejiang i Certificació de Tècnica Sumiller de Té atorgada pel govern Xinès”, també sóc membre de la Xina Tea Science Society. Entre altres activitats m’encanta manejar-me a l’interessant món de les xarxes socials. Com us podeu imaginar, sóc la cummunity manager de tetere.
2016- llançament nova botiga de te online
Una mica més de Jing Jing Yuan:
Masses hobbies m’ocupen la resta del temps lliure:
– cuidar les meves plantes, m’encanta estar asseguda a casa meva i contemplar les flors que omplen el balconet.
– Quan cuino necessito tota la tranquil·litat del món, organització i bona energia, encara que sigui un plat que es prepari amb rapidesa.
– crec en l’energia, sempre canvio les meves prestatgeries per portar bona energia. Fins i tot de vegades amb tants canvis ni em recordo d’on guardo les coses…
– una foto antiga de família
M’encanten les fotos antigues i la història. Després d’un viatge que la meva mare va fer a Beijing va aconseguir aquesta foto antiga de la família. (Aquesta gent eren família per part de la meva àvia)
És una foto de casament. La senyora de la foto va ser la mare de la dona del germà de la meva àvia juntament amb el marit. En aquella època no eren gaire habituals un casament d’aquestes característiques. Portaven ¨Chang Shan¨ el vestit tradicional (d’hivern). Segons la foto es van casar quan eren molt joves, molt habitual en temps passats.
Si de veritat existís Doraemon, cada vegada que veig la foto, m’agradaria demanar-li que em transportés, encara que fos un sol minut, cap a aquell moment per veure com era el casament!
Enginyer de professió, vaig descobrir el te durant els meus viatges professionals a la Xina i em va captivar. Des del febrer de l’any 2000 que el bec dia rere dia, cosa que encara em fa despertar més el seu interès per descobrir què amaga…
El 2005, amb Jing Jing, obrim la botiga tetere a Barcelona, apostant pel te pur i la seva manera de prendre’l i preparar-lo com en origen. Filosofia que mantenim i mantindrem perquè és el que ens agrada i allò que creiem!
La meva experiència amb la cultura Xina m’ha ajudat molt a poder connectar amb la gent del país i així poder compartir experiències directes en el camp professional actual. Per exemple en la recol·lecció de te, en el processat del te,… Tot això afavorint un bon coneixement en aquest petit nínxol de mercat.
Si decideixes venir a veure’ns o visitar-nos t’assessorarem sobre la base de tota la nostra experiència i coneixement. És possible que de vegades no sapiguem la resposta o no tinguem el que busques, però la resposta la buscarem per a tu i el que busques si no ho tenim t’intentarem guiar on trobar-ho. El que ens importa és transmetre i divulgar la cultura del te i sobretot que gaudeixis d’aquesta fantàstica beguda.
una mica de la cronologia d’Ambròs Genís:
1988- Després de l’institut a Figueres va entrar a la Universitat de Girona, on va cursar els estudis en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte.
1993-2005- Va treballar en una empresa multinacional catalana, responsable de disseny, on va realitzar assidus viatges a la Xina com a coordinador de desenvolupament de projectes entre aquests països (segons el passaport hi ha més de 30 visats d’entrada). Durant un dels retorns a casa el 2003, a l’aeroport de Xangai, tinc la sort de conèixer JingJing.
2005- Després de poc més d’un any de treballar al projecte obrim la botiga “tetere” al setembre-octubre de 2005.
2006- Muntem la botiga online “shop.tetere.com”
2010- Ampliem l’empresa amb l’obertura de la tercera finestra al públic, local per a la degustació del te. Espai perquè tots els amants del te puguin gaudir d’aquesta mil·lenària beguda segons els costums orientals.
2016- llançament nova pàgina web de venda online
Una miqueta més d’Ambròs Genís:
Encara que el te és la meva gran dedicació i m’ocupa infinitat d’hores també m’encanta alguna cosa…;
– Pintaria tot el dia, fins i tot podria no dormir per donar voltes i voltes als pinzells
– Amb la ceràmica, igual que la pintura, desconnecto completament. Com un nen!
– … i amb els escacs intento sempre tenir un joc obert i agressiu, suposo que per compensar la tranquil·litat tetera, és a dir… com el yin i el yang!!
SI NO ESTEM A CASA, ENS TROBAREU A TETERE,
I SI NO, ESTEM DE CAMÍ CAP ALLA…
ENS VEIEM AVIAT !