Sobre el te negre de Taiwan, pocs saben que el país és un excel·lent productor pel que fa a la qualitat d’aquest tipus de te. D’altra banda els tes més coneguts són els oolongs, com per exemple el Jin xuan, el bao zhong, el Dong Ding i l’Oriental Beauty.
Taula de continguts
- Zona clau en l’evolució del te negre de Taiwan
- Una mica d’história sobre aquest te anomenat jade vermell
Zona clau en l’evolució del te negre de Taiwan
Tot i que molts dels llocs on es cultiva té a Taiwan produeixen una quantitat petita de te negre, la zona de Sun Moon Lake, està associada a la producció de te negre. El te produït en aquesta zona ens ofereix una beguda amb un aroma realment diferent i sorprenent. El te negre de Taiwan també es diu “jade vermell”, ja que és una de les pedres més valorades. D’aquí també el nom de “ruby”.
La zona de Yuchi, entre el llac Sun Moon i Puli, és un lloc que es caracteritza per tenir destinacions turístiques relacionades amb el te. Aquests allotjaments alguns d’ ells amb plantacions pròpies, ofereixen activitats relacionats amb la cultura del te.
Processat del te negre de Taiwan
Durant l’última visita a Taiwan estem a les muntanyes de Qing Jing per anar a collir te. La zona està a uns 1800-2000 metres sobre el nivell del mar i el varietal principal que trobem és el Qing xin oolong. Des de la muntanya que estem es veuen les muntanyes de Li shan, Qi lai shan i Lu shan.
Dins del cotxe portem els accessoris principals per a la collita d’aquest te negre de Taiwan que processarem. El més important són les safates rodones de bambú per poder estirar les fulles perquè no es dispari el procés oxidatiu. L’altre accessori imprescindible és el barret, almenys que no et vulguis torrar…
Us acabo de comentar que principalment el varietal principal, a la zona que estem, és el Qing xin oolong, però quan comencem a collir les fulles, ho fem d’uns pocs arbres de la varietat Si ji chun amagats entre el varietal Qing xin. Per collir aquests pocs arbres tardem al voltant d’una hora. La quantitat collida ens servirà per produir poc te un cop processat, però tindrem per beure’l durant una bona temporada.
Un cop estem de tornada al poble, el primer que fem és estirar les fulles en diverses safates de bambú, sense deixar gaire gruix, d’aquesta manera afavorim un marciment correcte. Aquest procés durarà fins al matí següent. Així que un cop les fulles les tenim a lloc, ens mengem uns fideus típics de la zona amb ous mil·lenaris. Espectacular, sóc un fan incondicional del menjar Xinès i de la seva varietat…
La matinada següent seguim amb el processat d’aquest te negre de Taiwan i el següent pas és enrotllar les fulles de forma suau durant uns minuts, com es pot veure en la següent imatge.
Aquest primer enrotllat de les fulles té com a objectiu agitar el procés d’oxidació i trencar les cèl·lules. D’aquesta manera els compostos entren en sinergies entre ells creant la part aromàtica principal del te. Podeu veure que les fulles després d’estar tota la nit i d’aquest primer enrotllat suau encara presenten aquest aspecte verdós.
Després d’aquest enrotllat suau i deixar reposar les fulles seguim amb l’enrotllat fort que durarà força més temps. Després d’aquest enrotllat fort les fulles ja han canviat de color tendint a uns verds foscos blavosos molt bonics. Els aromes que desenvolupen les fulles són molt agradables, part d’ells només els pots olorar durant el procés d’elaboració ja que es perden pel camí i no permaneixen un cop tenim les fulles seques de te.
Després de l’enrotllat fort deixem les fulles compactes i les preparem per portar-les al seu últim pas que serà l’assecament. En aquest cas l’assecament el fem amb una màquina elèctrica, però també ho podríem fer a l’estil tradicional amb carbó.
Una mica d’história sobre aquest te anomenat jade vermell
Abans que els japonesos ocupessin Taiwan, l’illa produïa principalment te oolong de la varietat camellia sinensis var sinensis, originari de les muntanyes de Wuyi a Fujian.
Taiwan va ser la primera colònia japonesa des del 1895 al 1945. El 1895, la dinastia Qing de la Xina va lliurar la província de Taiwan al Tractat de Shimonoseki després de la victòria japonesa a la Primera Guerra Sino-Japonesa. El 1945, durant la Segona Guerra Mundial, el territori va quedar sota el control de la República de la Xina.
Quan els japonesos van ocupar Taiwan, van modificar l’enfocament del mercat del te en aquest país. A través de la investigació, l’esforç i el desenvolupament van reforçar l’enfocament cap a aquesta beguda, de color jade vermell que és el te negre de Taiwan, per reduir la dependència de les importacions britàniques.
El 1917 es va introduir la varietat assàmica des de Burma i van descobrir que la zona del llac Sun Moon oferia unes bones condicions de cultiu ideals.
A través de l’Estació Experimental de Fabricació de Té (tea manufacture experiment station), creada el 1903, amb el motiu de promoure el te de Taiwan, es van desenvolupar molts híbrids entre ells el ruby 18, possiblement el més popular. Amb el pas dels anys i a mesura que evolucionava la tecnologia, la qualitat del te negre de Taiwan va millorar i es va convertir en un producte únic i reconegut. El 1968 per tal de desenvolupar i promoure el te de Taiwan, l’Estació Experimental de Fabricació de Té (Tea Manufacture Experiment Station ) va passar a anomenar-se Estació Experimental del Té de Taiwan (Taiwan Tea Experiment Station ). El 2003, l’estació va rebre un nou nom en anglès, Tea Research and Extension Station (TRES).
El te negre va ser al seu dia el principal cultiu d’exportació quan Taiwan estava dominat pel Japó. Després de la Segona Guerra Mundial, Taiwan es va separar del Japó i l’economia d’aquesta illa va començar a créixer ràpidament. Això va fer que els costos de la mà d’obra local augmentessin i el te negre de Formosa perdés la seva competitivitat en el mercat internacional. A partir de llavors, les exportacions de te negre van disminuir.
La recessió econòmica dels anys 70 també va afectar de forma directa el mercat del te negre de Taiwan. Aquest tipus de te es produeix principalment a la zona de Puli, al comtat de Nantou, i també al comtat de Hualien. Amb l’ajuda del govern als cultivadors de te locals, sobretot en el desenvolupament i en la investigació per a la millora de la qualitat d’aquest te anomenat jade vermell, ha fet que el mercat es recuperi. De fet, actualment la demanda és superior a la producció de te negre.
