Kintsugi: L’art d’acceptar les imperfeccions i trobar la bellesa en les coses trencades
En un món on sovint es lloa i es busca la perfecció, el Kintsugi és una perspectiva refrescant i única que ens ensenya a apreciar la bellesa de la imperfecció. El kintsugi és un art japonès que consisteix a reparar objectes trencats, com ara la ceràmica, amb laca i pols d’or. En lloc d’intentar amagar o dissimular les cicatrius, el Kintsugi les ressalta, convertint les imperfeccions en un nou tipus de bellesa.
Orígens i història del Kintsugi
El Kintsugi, que literalment significa «fusteria daurada», es va originar al segle XV al Japó, acompanyat per un període de revolució filosòfica. Un període feia la simplicitat i la naturalitat. D’altra banda, la laca «urushi» al Japó s’utilitza des del 2500 a.C.
Al principi, el Kintsugi es reservava per reparar només els objectes més preciosos i valuosos, com els bols de te utilitzats a les cerimònies del te, i era practicat principalment per artesans experts. Amb el temps, però, es va estendre a altres formes de ceràmica i se’n va generalitzar la pràctica entre artesans i aficionats.
Filosofia i significat del Kintsugi
En essència, el Kintsugi és una filosofia que abraça la imperfecció i troba la bellesa en allò trencat. En lloc d’intentar amagar o esborrar les esquerdes, el Kintsugi les ressalta, considerant-les part integrant de la història de l’objecte. Quan repara l’objecte amb laca daurada, el Kintsugi no només li dóna una nova vida, sinó que li afegeix bellesa i valor.
En un sentit més ampli, el Kintsugi també es pot considerar una metàfora de la vida mateixa. Tots experimentem reptes, revessos i fracassos, però en lloc de veure’ls com una cosa del que avergonyir-se o amagar-se, el Kintsugi ens ensenya a veure’ls com a oportunitats de creixement i transformació. De la mateixa manera que el Kintsugi converteix objectes trencats en noves obres d’art, nosaltres també podem aprendre a transformar els nostres trencaments en una cosa bonica i significativa.
Tècniques i materials del Kintsugi
El procés del Kintsugi implica diversos passos, com netejar i preparar les peces trencades, aplicar un tipus especial de laca per unir les peces trencades i posar pols d’or per sobre. La laca utilitzada en el Kintsugi està feta d’ingredients naturals com és la resina d’urushi, que s’extreu de l’arbre Toxicodendron vernicifluum i és coneguda per les seves propietats adhesives, entre d’altres.
Un cop les peces estan unides, la laca també s’aplica a les esquerdes amb un pinzell petit i es deixa assecar durant uns quants dies. Un cop seca la laca, es posa pols d’or per sobre, cosa que confereix a l’objecte un aspecte distintiu i bonic.
La rellevància del Kintsugi actualment
Al nostre món contemporani, on la perfecció i la conformitat es valoren sovint per sobre de tot, el Kintsugi ofereix una perspectiva refrescant i molt necessària. En abraçar la imperfecció i ressaltar la bellesa dels trencaments, el Kintsugi ens recorda que la vida no sempre és neta i ordenada, sinó que hi ha bellesa i valor en els nostres defectes i lluites.
A més, el Kintsugi també es pot considerar una resposta a la nostra cultura de fer servir i llençar, en què els objectes trencats solen rebutjar-se en lloc de reparar-se. En reparar els objectes trencats, el Kintsugi ens anima a valorar i apreciar les coses que tenim, en lloc de cercar constantment alguna cosa nova i perfecta.
Conclusió
El kintsugi és un art que ofereix valuoses lliçons i perspectives per a la nostra vida contemporània.