TÉ PUERH

Te puerh o te vermell?

Primer de tot hem de pensar que la varietat de te puerh és una varietat molt rica en matisos organolèptics. Aquests matisos es determinen principalment pel tipus de processament de la fulla i pel tipus d’envelliment que han obtingut les fulles. Evidentment hi ha molts altres factors, com ara la zona geogràfica, el tipus d’arbre (daiti, shengtai,…), però per explicar aquest concepte de te vermell em val amb el processat de la fulla. El primer punt és ser conscient que dir te vermell no és correcte.

Simplement estem donant nom a aquesta categoria pel color de la infusió i no tot el puerh dóna una infusió de color vermell. Per exemple el maocha (que seria el te pu erh sense fermentar i tot puerh passa per aquest estat), dóna una infusió verda groga, semblant al te verd. És aquí on hem de prendre consciència i anomenar te pu erh el te vermell i no te vermell el te puerh. La clau és donar a conèixer més aquesta varietat de te tan desconeguda. Prioritzar la bona divulgació i la bona formació. Molts teters desconeixen el maocha, el puerh sheng. Segurament qui llegeixi això i no conegui aquesta nomenclatura pensarà… què és això? Doncs això és el te puerh sense fermentar! Simplement es pensa que tot el te vermell que hi ha és fermentat. Doncs no, no és així, i per això anomenar te vermell el te puerh no és el correcte!

Introducció al te pu erh

Una versió sobre la història del te puerh

El nom de te puerh ve donat per una bonica “equivocació”. A la dinastia Qing, a la ciutat de Puerh hi vivia una família empresària dedicada al te i el seu cognom era Pu. L’empresa duia diverses generacions dedicant-se al negoci del te. En aquesta època de l’any, com sempre, va arribar el moment de presentar tribut: el millor te a l’Emperador, i el Tuancha “te puerh premsat en forma de niu” va ser seleccionat.

El jove fill de la família i el seu ajudant van decidir marxar junts a presentar el te. Aquest era un any de pluges, més que els altres anys, i les fulles acabades de collir no tenien temps de quedar totalment seques. Amb aquestes condicions van haver de premsar el te, ja que havien de partir si volien arribar a temps a la Ciutat Prohibida. Des de Puerh fins a la capital de província a Yunnan, Kunming, hi havia aproximadament 18 dies caminant, i des de Kunming fins a Beijing (la capital on vivia Emperador) necessitaven més de 3 mesos.

Des de la primavera, data en què van marxar de casa, fins a l’estiu és el temps que van trigar per arribar a destí. Abans d’entregar el tribut, ells es van allotjar en un hotel per comprovar que tot el te estava correcte abans de fer el lliurament. Després d’obrir el paquet embolicat amb fulles de bambú, el te premsat havia canviat de color a causa de l’alta humitat. El jove fill de la família i el seu ajudant van intuir un gran desastre, pensaven a treure’s la vida abans de presentar “això” a l’Emperador. Però per casualitat el cambrer de l’hotel va provar el te… el va fascinar, el va encantar i el va meravellar. Està boníssim exclamar! llavors va ser quan ells van decidir presentar el te.

L’Emperador Qianlong va ser un gran aficionat al te i també fanàtic de les eines especials per preparar la seva exquisida beguda. El dia de la presentació, junts tots els millors tes de la Xina, a l’Emperador se li va desviar la mirada a aquest te premsat. Després de preparar-lo amb aigua calenta, el color rubí de la infusió, intensa i brillant d’aroma terrenal que es podia mastegar dins de la boca però suau com la seda, van obrir encara més els seus ulls i la seva ment.

– Com es diu aquest te? i qui ha presentat aquest te? va preguntar l’emperador

– Aquest te ho ha presentat la família Pu, originària de la ciutat Puerh. El seu ajudant va contestar.

– ¨Llavors en direm Pu-erh¨ va dir l’emperador.

Àrees productores de te pu erh

Processat del te puerh

El te puerh s’elabora a través d’un procés semblant al te verd, la matèria primera del qual elaborada s’anomena “maocha”. Aquesta matèria primera és utilitzada per processar qualsevol tipus de puerh. Originàriament el puerh es fermentava de forma natural a partir del “maocha”. Les fulles de te es podien premsar o deixar soltes. Al pas del temps, el color de la fulla, i el resultat de la infusió es transformava, a causa del procés de fermentació natural produïda per l’activitat dels microorganismes a la fulla, conjuntament amb la humitat i la temperatura.

Va ser als anys 70′ quan es van desenvolupar les tècniques que permetien i permeten accelerar el procés de fermentació del “maocha” en piles i en entorns controlats. Actualment els puerh fermentats a fàbrica, el seu procés de producció, triga uns 2 mesos.

El puerh no fermentat es diu puerh sheng. Aleshores tenim que el “maocha” és un puerh sheng. El puerh fermentat es diu puerh shu. Tots dos tipus de te puerh els trobem en diferents formats. Premsats (tuocha, fangcha, bingcha,…) o en fulla solta (sancha). També hi ha diferents maneres de fer evolucionar els diferents tipus de puerh; emmagatzemats en entorns humits o emmagatzemats en entorns secs.